En jardineria es pot dir que la
superfície amb la qual treballem, allà on practiquem les nostres
feines i on viuen o poden viure les plantes és el sòl, amb accent
obert sobre la o per diferenciar-lo de l'estel. És allò que
anomenem terra de conreu, composada per matèria orgànica i
partícules minerals.
D'on prové la matèria
mineral? De la descomposició de les roques, alterades per
l'acció dels agents meteorològics i dels éssers vius...
I la matèria orgànica o humus? La conformen els residus dels éssers vius.
I la matèria orgànica o humus? La conformen els residus dels éssers vius.
Els espais que pemeten la integració
de la matèria orgànica en el sòl són els porus, igualment
importants, perquè per ells circula l'aigua i l'aire.
Hi ha alguna cosa més? Sí, hi ha
éssers vius que tenen l'interior del sòl com la seua llar:
hi ha microbis, insectes, fongs, cucs, etc.... i no cal oblidar les
arrels de les plantes, de les quals nosaltres en veiem només la part
aèria i no la xarxa d'arrels que mantenen oculta de la llum del sòl
sota els nostres peus.
Ja sabem què és... però per a què
serveix?
El sòl té una funció estructural
de manteniment, de sosteniment de la planta.
Mitjançant les arrels les plantes
absorbeixen del sòl l'aigua,
aquesta arriba al sòl per
precipitacions, per via subterrània o de forma artificial per reg.
El sòl millora l'absorció d'oxigen
que permet el creixement de les plantes, així com l'arribada de
nutrients.
El sòl alberga gran quantitat d'éssers
vius necessaris per al desenvolupament de les plantes.
En els nostres conreus volem la
fertilitat del sòl, per la qual cosa no és interessant voltejar
massa la terra, car la part més fèrtil quedaria soterrada.
Pel que fa a vocabulari hom distingeix
en jardineria entre substrat: sòl que es troba en recipients
on creix i viu la planta i la resta de sòls.
Font de la imatge: The soil biota
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada