dijous, 20 de desembre de 2012

Bones festes!


Que passeu molt bones festes, feliç any nou i enhorabona a tots i a totes per les notes del primer trimestre


Treballs de millora C1

dimecres, 19 de desembre de 2012

En què es diferencien el regatge amb aspersors i el regatge amb difusors?


Regatge automàtic per aspersió
L'aigua s'aplica en forma de pluja, banya tota la superfície i la despesa d'aigua és menor.
El sistema de regatge per aspersió resulta eficaç per a regar massissos florals i espais amb rosers sempre que es tracte d'àrees menudes perquè és un sistema de regatge de curt abast.
L'aspersió és una xarxa de canonades amb aspersors que projecten l'aigua en forma de dolls menuts (doll: raig d'aigua o d'un altre líquid que brolla amb força d'un orifici o obertura - DIEC). En funció de la pressió l'aigua arribarà més o menys lluny.
El principal avantatge  és que treballa a pressions baixes, per la qual cosa no tindrem problema amb limitacions en la pressió de l'aigua durant les èpoques de major necessitat.
Els aspersors poden ser mòbils (a l'extrem de la mànega, es punxen i mouen d'un lloc a un altre) o emergents (s'alcen del sòl quan s'obre el reg)
Igual que ocorre amb els difusors, hem de parar atenció de no xafar ni colpejar els aspersors ja que normalment se sol deixar la canonada de reg en superfície.

Regatge automàtic per difusió
El sistema de regatge per difusió s'usa per regar planters, horts, hivernacles i zones menudes o estretes del jardí. Són més menuts que els aspersors.
Consisteix en una xarxa de canonades amb difusors que tenen un orifici de petit diàmetre pel qual ix l'aigua a pressió distribuint-se en gots molt fins, en forma nebulitzada.
La difusió, igual que el reg per goteig, te l'avantatge de necessitar pressions d'aigua baixes per a treballar. No obstant això, els difusors són delicats i hem d'aturar atenció amb no xafar-los ni colpejar-los amb ferramentes i maquinària de jardineria perquè normalment se sol deixar la canonada de reg en superfície.
Es col·loquen en zones més estretes, per la qual cosa els aspersors els utilitzem per regar superfícies majors de 6 metres i els difusors per a superfícies menors.

Font imatge Flickr CC

Què és el sistema de regatge* gota a gota?


Què és el regatge gota a gota?
El regatge gota a gota (riego por goteo*) és un sistema de regatge automàtic localitzat que consisteix a aplicar l'aigua directament sobre el sòl en determinats punts, tant a parterres com a jardineres, a jardins i terrasses, i mulla més una part del terreny. Consisteix en canonades amb degotadors inserits que expulsen l'aigua gota a gota. Com tots, aquest tipus de reg té els seus avantatges i inconvenients, però en general es tracta d'un sistema de reg prou recomanable en qualsevol jardí.
Hi ha dos tipus principals de degotadors:
Degotadors normals. Es tracta de degotadors escaients per a jardins o espais xicotets i rectes, que no necessiten més de 150 metres de canonada. Aquest tipus de degotadors llancen més quantitat d'aigua quan la pressió és major.
Degotadors autocompensants. Són degotadors que llancen el mateix cabal d'aigua entre unes pressions establertes essent adequats per a jardins grans i espais amb desnivells.

D'altra banda, en instal·lar el regatge gota a gota podem triar entre canonades de degoteig en superfície o degoteig subterrani. Si soterrem les canonades ho farem a una profunditat de 15 cm - 50 cm depenent del tipus de plantes i de la textura del sòl. En hortalisses les canonades estaran més superficials que en arbres.  Si el sòl és arenós i volem regar plantes de xicotet port, herbàcies o hortalisses, enterrarem les canonades a 15 cm. Si el sòl és argilós o regarem arbusts i arbres, serà més convenient enterrar les canonades a 30 cm.

Avantatges:
  • El degoteig subterrani resulta més estètic
  • Es pot utilitzar aigua de depuradora sense males olors superficials
  • Les canonades duren més en quedar ocultes davall el sòl
  • Permet traure un millor profit de l'aigua en estar més protegit de l'evaporació
  • Es redueix el creixement de males herbes al voltant dels degotadors perquè la superfície es manté seca

No obstant això, aquest tipus d'instal·lacions subterrànies poden embossar-se (en particular per la cal, per això no es recomana en llocs d'aigua calcària) o patir fugues que només podrem detectar a través de les plantes i per a trobar-les i arreglar-les haurem d'excavar la terra.
Una opció intermèdia és instal·lar canonades de degoteig en superfície i cobrir-les amb un encoixinat decoratiu. Podrem retirar periòdicament l'encoixinat per a revisar els degotadors i arreglar o substituir les gomes o canonades malmeses.

*Glossari Jardineria TERMCAT
Font imatge Flickr CC

Com seleccione el sistema de regatge?



El reg del jardí requereix un estudi previ. Cal triar plantes adequades i valorant quines opcions podem tenir al nostre abast; podem regar a mà o fem servir sistemes de regatge automàtic?
Una possibilitat pràctica és combinar distintes opcions de reg en el nostre jardí creant zones amb reg automàtic, zones de jardí sec i zones de reg manual en el cas de plantes que necessiten pocs regs addicionals.

Regatge automàtic? Actualment hi ha una àmplia gamma de dispositius per a dissenyar el sistema de reg automàtic més adequat per a cada jardí, ben planificat i construït que s'adjuste al temps i cabal de reg en funció de les necessitats les plantes a regar, la qual cosa repercuteix en un gran estalvi en el consum d'aigua de reg respecte al reg manual. D'altra banda, podem programar el reg i fins i tot instal·lar dispositius que suspenguen el reg programat quan detecten que el jardí ja ha rebut aigua per pluges.


O regatge manual? El reg amb mànega o arruixadora suposa temps i pot ser una bona opció en zones de climes humits on no cal regar molt o si es compta amb un jardí xicotet o amb plantes que necessiten pocs regs. És possible dissenyar un jardí amb plantes que puguen sobreviure sense reg addicional? (Xerojardinería o Jardí sec). Cal triar plantes adaptades al clima de la zona i no aportar-les reg artificial perquè les plantes es vegen forçades a desenvolupar les seues defenses naturals contra la sequera.
El jardí sec és una bona opció en zones de climes secs i calorosos on l'aigua escasseja, hi ha una gran diversitat de plantes adaptades a condicions de sequera extrema, i si es trien bé les plantes, és possible crear un jardí colorit, aromàtic i de gran atractiu.

Font imatge: Flickr CC


dimarts, 18 de desembre de 2012

Què fer en cas d'emergència?


Hem estat estudiant el pla d'emergències d'una empresa de jardineria, responsables en matèria d'emergències  i primers auxilis. Una de les activitats ha estat un còmic descriptiu dels passos a seguir en cas d'accident i en cas d'emergència. A més a més per grups han dut a terme un treball d'investigació per saber quins eren els responsables del pla d'emergències del centre com a exemple d'un pla d'aquest tipus en una empresa.

Materials
Còmic amb stripgenerator

Alguns exemples:
(ara només resta que per a la pròxima activitat  vigileu més  les faltes d'ortografia)























dilluns, 17 de desembre de 2012

Hi ha normes per a regar?


A banda del sistema de reg utilitzat, hi ha una sèrie d'actuacions per utilitzar l'aigua de manera  eficient, com ara:

  • Quan fa calor o vent càlid no convé regar. A més de malbaratar aigua es poden cremar les fulles. Per què es malbarata i per què es cremen? S'ha d'evitar regar a hores de sol i calor, perquè es produirà una gran pèrdua d'aigua per evaporació i l'aigua actuarà com una lupa davant del sol, abrasant les fulles de la planta.
  • Regar a primera hora del matí. També és possible regar a la nit sempre que no hi haja risc de gelades nocturnes ni problemes amb caragols. Si no tenim més remei que regar de dia  hem de deixar la mànega en el sòl un temps baix els arbres i els arbustos per tal que percole en profunbditat i no se'ns evapore. Cal recordar que la gespa prefereix regs freqüents i lleugers.
  • Cal regar en funció de les necessitats de cada planta i agrupar-les en funció de les seues necessitats hídriques, especialment si s'instal·la un sistema de reg automàtic.
  • Si ens és possible instal·larem regatge gota a gota
  • En veure que les fulles perden turgència, s'enfosqueixen, es fan grises o blavenques segons cada cas, els marges es corven o comencen a caure algunes fulles ens indica que manca aigua i això està perjudicant la planta.
  • Afavorir l'absorció de l'aigua per la planta. Es tracta de reduir al màxim les pèrdues d'aigua degudes a l'evaporació, o el vessament cap a llocs on no és necessària.
  • Crear un forat ampli al voltant de la planta que forme una depressió i acumule l'aigua que poc a poc s'anirà filtrant a la terra.
  • Regar en profunditat de manera espaiada perquè l'aigua penetre fins a les capes inferiors del sòl forçant a la planta a desenvolupar un sistema d'arrels profund que la farà més resistent a la sequera.
  • Millorar la capacitat de retenció d'aigua del sòl adobant  regularment amb compost i matèria orgànica i mantenint l'encoixinat sobre la terra.

dijous, 13 de desembre de 2012

Hem de regar poc o molt?


El 80% d'una planta és aigua. L'aigua és necessària per al procés de la fotosíntesi que permet a la planta crear la seua pròpia matèria orgànica a partir de la llum del sol. A més a més l'aigua fa el paper de regulador tèrmic i de vehicle de transport dels elements del sòl cap a les fulles (allò que tradicionalment hom coneix com saba bruta) i de la matèria orgànica creada cap a aquelles parts de la planta que la necessiten (saba elaborada). Recordes quina saba transporta el floema i quina viatja pel xilema?

Entenem que l'aigua és molt important. Tant important com la feina de jardiners i jardineres per decidir l'aigua a aportar i com aportar-la. Tenim la vida de les plantes, dels jardins, en les nostres mans. És per això que com a futurs jardiners hem de ser experts en el coneixement d'un aspecte bàsic de la vida de les plantes: quina quantitat d'aigua necessiten per dur a terme els seus processos vitals.

Algú ja m'ha dit que el que cal fer és amarar bé la planta, com si hagués de viure submergida en l'aigua, com si fos un peix de riu....però ja sabem que l'arrel necessita oxigen pe a respirar, com a part de la planta que és formada per cèl·lules. Això ja ho vam descobrir en estudiar el sòl: calia un sòl amb porus per contenir aire. És important que no estiga ple d'aigua, cal que drene i com més porós siga més caldrà regar perquè més ràpidament es perdrà l'aigua.....uf sembla complicat! Però hem d'acabar convertits en experts i ens cal estudiar bé la majoria de les variables que hi intervenen en el procés.

Cal regar un dia de la setmana fixe o quan la planta ho necessite?
Ens enfrontem a un jardí, on hi ha diverses espècies plantades. Unes necessitaran una major freqüència de reg que unes altres, per tant això del dia fixe sembla que no és una bona estratègia.

I si no ho fem un dia fixe de què depèn el reg?
Hem de conèixer quin sòl tenim, el clima, les espècies que tenim plantades o l'època de l'any: com més sovint es rega descendeix el creixement, les arrels es desenvolupen superficialment, afebliment i major sensibilitat als canvis climàtics.
Un dels aspectes més importants a l'hora de dissenyar un jardí eficient en l'ús de l'aigua és la seua divisió en àrees de requeriments hídrics semblants, sense que per això s'obliden altres aspectes, tan importants com l'estètica o l'ús.
Recordem que la textura d'un sòl fa referència al percentatge existent en la seua composició d'argila, llim i sorra. El percentatge ens els classifica des d'arenosos o lleugers fins a argilosos o pesats. El poder de retenció d'aigua dels sòls augmenta a mesura que ho fa el seu contingut en argila.
El sòl està format per agregats i porus, la distribució del qual constitueix la seua estructura. La quantitat, grandària i comunicació dels porus determinen la capacitat de retenció d'aigua i sobretot la seua velocitat d'infiltració.
El contingut en matèria orgànica contribueix a la fertilitat del sòl ja que aporta nutrients però a més  incrementa la capacitat de retenció d'aigua del sòl i contribueix a l'estabilitat estructural del sòl perquè afavoreix la formació d'agregats.

És millor regar quan no faça sol per a disminuir les pèrdues d'aigua per evaporació. S'hauria d'iniciar el reg a una hora que permeta tenir-ho tot  regat a primera hora del matí si més no  els sectors d'aspersió o de difusors. Si reguem per la vesprada o per la nit hi haurà aigua molt de temps sense ser utilitzada i les arrels se'ns ofegaran.

La nutrició de les plantes:


Manual de riego de jardines (Junta d'Andalusia)
Manual de reg (Ajuntament de Barcelona)

Font de la imatge: cienciaquinto

diumenge, 2 de desembre de 2012

I quan seguem la gespa?

Després de la sembra, en unes setmanes disposem d'una gespa de 10 cm que hem de començar a segar a la mitat o un poc menys (5 o 6 cm). A partir d'aquesta primera sega hem de tallar menys. Si dividim l'alçada de la gespa en tres parts, eliminarem només una d'elles en cada sega (1/3). A la tardor i a la primavera seguem una volta per setmana i a l'estiu cada 2 setmanes. Al novembre aturem la sega fins la primavera següent perquè aguante millor el fred.

I quan hi ha calves? Caldrà replantar allà on trobem espais sense gespa seguint el procediment de sembra descrit.

Treballs de jardineria en la zona A


Material
Rasclet
Tallagespa de ganiveta helicoïdal
Llavors per a la resembra