dijous, 6 de juny de 2013

L'experiència de les pràctiques

El primer grup de pràctiques (Formació en Centres de Treball) ja s'ha reincorporat a les classes. Tres dels alumnes que han participat en la FCT ens expliquen breument la seua experiència.

dimarts, 21 de maig de 2013

Per què són males herbes?

El jardí té unes espècies vegetals que el caracteritzen, que s'han triat per tal que ocupen cada espai. Malgrat això podem trobar plantes ( des d'herbes fins a arbres) que no hem plantat, que no volem que estiguen en aquell espai, per una qüestió d'estètica o bé perquè fan servir nutrients del sòl que necessiten les espècies triades per l'indret determinat.. Per tal de controlar aquest creixement ens calen un seguit de mesures que treballem en malherbologia: mètodes biològics, físics i químics.

Qüestionari

Enllaços útils:
Calendari 2013 de la Societat Espanyola de Malherbologia
Imatges de males herbes
Botànica virtual  (Universitat de Lleida)
Resistència als herbicides (pdf)

dijous, 25 d’abril de 2013

Investiguem sobre trastorns, malalties i plagues

A partir de l'experiència dels i de les alumnes en el món de la salut de les plantes completem ací els coneixements per defensar el jardí de plagues i malalties.
Amb allò observat i la recerca intentem desxifrar la simptomatologia per tal que ens duga a les causes de la manca de salut per tal de fer tot allò que està a les nostres mans per eradicar-la.
Incidim en factors ambientals causants d'alteracions i en la importància de mantenir al nostre equip la fauna auxiliar que ens ajuda a acabar amb les plagues.

Qüestionari

Riscos i prevencions en jardineria

Quan revisem la documentació que fa referència a la Prevenció de Riscos Laborals de qualsevol empresa vinculada al món de la jardineria trobem un llarg llistat de riscos i mesures preventives organitzades per espais, instal·lacions o personal implicat.
Per treballar amb aquest tipus de documents i fer la seua lectura i presentació més amena optem per distribuir els materials i treballar-los de forma individual o en grups per tal de fer després una presentació de cadascun dels experts en un dels apartats de la prevenció de riscos.
És obligació de l'empresa evitar els riscos, els danys, els accidents i les malalties professionals. La Llei de prevenció 31/1995 ho assenyala i estableix l’'obligació de gestionar activitats de prevenció i de protegir els seus treballadors i treballadores. El coneixement dels riscos laborals del sector permet treballar amb bones i segures pràctiques i evitar malalties professionals i accidents.

Activitat: A partir de la recerca de documents que indiquen el Programa de PRL de diferents empreses de jardineria es dissenyen un seguit de targetes informatives, en una cara el risc estudiat, amb un dibuix explicatiu i en l'altra cara les mesures preventives (si no hi caben fem  servir tantes targetes per risc com calga) amb un dibuix d'alguna de les mesures que més ens criden l'atenció.
Enllestides les fitxes cada alumne/a expert/a en un cert nombre de riscos fa una exposició explicant els seus dibuixos i el disseny del seu treball.

Enllaç relacionat amb PRL que ens ha fet arribar la Conselleria de Sanitat:
Revista Viure en Salut 94 (pdf): Prevenció, assistència i rehabilitació dels problemes de salut d'origen laboral

dilluns, 22 d’abril de 2013

Com es preparen les roses de Sant Jordi?

Aprofitem el Dia del Llibre, el dia de sant Jordi, 23 d'abril que les floristeries de la ciutat incrementen la seua venda de roses (fins i tot les llibreries de Castelló regalen roses per la compra d'un llibre aquest dia) per fer un estudi de la presentació que es fa per a l'exhibició en el punt de venda dels centres de jardineria.
Les parelles es regalen una rosa roja i un llibre per aquest dia.  El 15 de novembre de 1995, la Conferència General de la UNESCO va decretar el 23 d'abril com a Dia Internacional del Llibre i del Dret d'Autor.

Activitat: visita un parell de floristeries i explica com s'exhibeixen les roses per al dia de sant Jordi i com es preparen per a la venda. Esbrina quin és l'origen d'aquestes flors i descriu les tècniques de protecció per al seu transport fins al centre de jardineria.

dijous, 18 d’abril de 2013

Què és una plaga?

De forma ràpida i en el món de la jardineria hom entén per plaga la proliferació d'un organisme viu o un virus que ataca les plantes. També tenim malalties no parasitàries, produïdes aquestes per causes fisiològiques: pocs nutrients, o també massa o fins i tot fenomens meteorològics.
Una planta que no està sana, que pateix plagues o malalties manifesta un seguit de símptomes, com ara:



Activitat: amb ajuda del dibuix inicial (planta+fulla) indica amb colors la simptomatologia bàsica que podem torbar en les plantes d'un jardí i que hem tractat a la sessió inicial de plagues i malalties.

La importància del diari de la sessió


El diari de  sessió el fem servir des de l'inici del curs. Cada alumne/a l'escriu en l'últim moment de la sessió (els primers dies de classe, per avesar-se al procés) o a casa (posteriorment). L'escrit respon a quatre qüestions bàsiques:

  • Què he après avui? Avui hem vist...
  • Com ho he après? 
  • Què he entès molt bé?
  • Què no acabe d'entendre? 
Serveix d'autorregulació per part de l'alumnat, els llegim a l'aula i/o els lliuren al professor. "És a través del diari que l'alumne reflexiona sobre els encerts i les dificultats i l'ensenyant rep una informació útil per ajudar a corregir" *.

Aquest procés, ben útil a l'ESO i al Batxillerat serveix, a més a més  al PQPI com a pràctica diària per a   confeccionar en el període de pràctiques (FCT) el Full setmanal de seguiment de l'alumne/a (Annex V), on s'han d'indicar jornada a jornada:

  • Activitat o activitats realitzades
  • Orientacions rebudes per a dur-les a terme
  • Temps dedicat
  • Observacions

Aquest document, signat per l'alumne/a, que n'és l'autor/a és especialment important per a l'autorregulació i l'avaluació, el signen també el professor tutor, que fa seguiment de les pràctiques i l'instructor de l'empresa i és conservat en l'expedient de l'alumne/a.

*SANMARTÍ, N. (2011) Evaluar para aprender, evaluar para calificar.
Didàctica de la Biologia i la Geologia Vol. II. Graó. pp 153

dijous, 11 d’abril de 2013

La meua empresa virtual

Des de principi de curs cada alumne ha dissenyat una empresa virtual dins del seu porta foli. El projecte, que partia de donar personalitat a l'empresa amb iniciatives, imatge corporativa i propostes de cada alumne arriba ara a la seua recta final amb la creació d'un catàleg de productes de jardineria que inclou informació sobre la utilitat de cada element que es té a la venda, la varietat que hi ha dins de cada peça i els preus de venda al públic que du implícits aquesta diversitat.
L'activitat permet, amb l'ajuda de les visites realitzades al llarg del curs que l'alumnat s'informe de les innovacions tecnològiques i organitzatives del sector en l'entorn immediat i  l'anàlisi de l'activitat a la comarca.
A partir d'un estudi de mercat dels comerços relacionats amb el món de la jardineria, de catàlegs físics i on line hem consensuat un mínim de 10 apartats a tractar:

  1. Substrats: universals, específics...
  2. Adobs: universals, fruiters, gespa, ...
  3. Safates planter
  4. Llavors per a gespa
  5. Insecticides, fungicides, antiplagues
  6. Herbicides
  7. Polvoritzadors
  8. Ferramentes manuals
  9. Tallagespa, escarificador, desbrossadora, retallavora, motoserra, tallabarder, bufadora, biotrituradora,...
  10. Reg: mànegues, elements, programadors...
Activitat
Finalitza l'apartat "La meua empresa de Jardineria" del teu portafoli amb un catàleg dels principals productes emprats en jardineria

Dissenyant jardins

Sergio Ruiz ha dissenyat amb smallblueprinter un jardí dins de les activitats complementàries de l'avaluació. El jardí de l'amor és el nom que ha posat al projecte, una combinació de flors i  arbusts amb l'arbre de l'amor, el Cercis siliquastrumcom podem observar a la llegenda.

Font imatge: Sergio Ruiz

dijous, 4 d’abril de 2013

L'estudi del meu conreu


Un pas més en les parades en crestall és plantar i fer un estudi de tot allò que ens cal conèixer sobre la varietat a conrear. Recordem que cada parada té dues franges de conreu a banda i banda del corredor central de plantes aromàtiques. En cada franja caldria ubicar una varietat hortícola concreta, bé que en determinats casos fem servir les tota la parada per al mateix conreu. El que importa del mètode és mantenir la regla de les famílies.



  1. Les solanàcies (tomates, pebreres, albergínies, etc.) ocupen tota una parada.
  2. Les umbel·líferes amb les liliàcies (carlotes, api, api-rave, etc. / cebes, porros, alls, etc.)
  3. Les lleguminoses amb les crucíferes (pèsols, faves, etc. / cols, ràvens, naps, etc.)
  4. Les compostes amb quenopodiàcies i cucurbitàcies (carxofes, escarola, enciams, endívies, etc. / remolatxa, espinacs, bledes, etc / cogombres, carbassons, etc)
El treball que cal fer és cercar informació a propòsit del nostre conreu i fer comentaris al voltant de l'observació setmanal del desenvolupament de les nostres plantes en la fitxa que s'enllaça.

Fitxa d'observació del meu conreu

divendres, 29 de març de 2013

D'arbres caiguts


El company Toni Fullera ha compartit amb nosaltres unes imatges d'una gran i antiga carrasca de Benassal que l'última nevada va esgallar. A la presentació de diapositives podem veure com era la carrasca abans que el pes de la neu sobre la seua capçada partira el tronc.
Hem llegit al bloc d'Amics dels arbres que als parcs i jardins de Barcelona cau, per terme mig un arbre al dia, entre d'altres motius per la meteorologia i les plagues. En el cas de les plagues tenim a Castelló un trist exemple amb les palmeres i l'efecte que sobre elles fa el morrut (Rhynchophorus ferrugineus).
 

 
Autor de les imatges: Antonio Fullera

dimecres, 20 de març de 2013

Què treballem en visitar hivernacles?

La visita a les instal·lacions de la UJI ens permet conèixer els hivernacles, emprats per a investigació en la universitat, així com pels i per les alumnes d'enginyeria agroalimentària en posar en pràctica l'ús de noves tecnologies i  sistemes de producció.
Hi ha 500 m2 destinats a la zona d'hivernacles, aïllats amb vidre o amb plàstic, amb sistemes automatitzats de control ambiental (calefacció per a aigua calenta o aire calent, sistemes de refrigeració: aire condicionat, cooling, malles d'ombreig, finestres i sistemes d'il·luminació artificial).
La visita va continuar amb la parcel·la de 1200 m2 per a pràctiques de camp, en la qual amb finalitat docent es mantenen col·leccions de conreus llenyosos (17 espècies de fruiters) i hortícoles per mantenir representacions dels conreus de major importància econòmica.
Per finalitzar vam fer parada especial en la caseta de control del sistema de regatge i fertilització.

Per acabar l'activitat ens cal una redacció de la visita:
crea un document en Google drive.

dilluns, 11 de març de 2013

Podem?


Segons el DIEC podar és traure artificialment les branques supèrflues, malaltes, mortes (d'un arbre) per deixar-lo en millors condicions de fructificar, per donar-li una forma determinada, per produir fusta de qualitat. Podem afegir ací d'un arbre o d'un arbust. La definició utilitza el terme artificialment, perquè en un bosc, de forma natural la poda que fa una persona no existeix i hi ha reproducció i creixement. Aleshores, per a què serveix? Amb una bona poda allarguem la vida de la planta, que resulta més vistosa i vigorosa: potenciem la floració, l'estètica, la seguretat i la salut.

Els tipus de poda, de fora general i resumida són:
Poda de formació:  a plantes joves, talls freqüents en branques baixes, per assolir l'alçada i el diàmetre que se'ns demana i perfilar l'estructura de futur.
Poda de manteniment:afavoreix la floració i endarrereix l'envelliment es fa amb l'arbre gran (madur), per triar gemmes i enretirar arrels xucladores (chupones). Consisteix a eliminar les parts de la planta trencades, malaltes o mortes. Reduïm la densitat del brancatge i facilitant l’entrada d’aire i llum.
Poda topiària, ornamental.
Poda de trasplantament, abans de trasplantar, cal compensar les dimensions de l'arrel i la part aèria.
Poda de renovació: regeneren la planta massa gran, és dràstica després de poda de manteniment
Poda contra plaga o malaltia.

Com podem?
El tall ha de ser net. Acurtem les branques tallant per damunt de gemma. Si és grossa deixem una branca abans del tall perquè la saba arribe.Per eliminar la branca molt prop del tronc però deixar un mínim perquè tanque la ferida. Sí que tallem a ras les arrels xucladores.

Quan podem?
Convé podar a l'hivern, hi ha menys perill de plaga, menys circulació per la planta i la major part de les reserves és al troc i a les arrels. A això afegim que hi ha menys tasques en aquesta època. No convé podar en primavera (brotació i floració) i a la tardor (s'acumulen reserves per a l'hivern i es pot alterar).
Dit això, les espècies de fulla perenne s'entén que es puguen podar al llarg de l'any menys en el període de floració.

Quines ferramentes fem servir?
Per a realitzar la poda d’arbustos farem servir tres tipus d’eines manuals

- Tisores de mà (per fer talls fins 2,5 cm)
- Tisores franceses (per fer talls de 2,5 a 5 cm)
- Xerrac (per fer talls de més de 5 cm)
Totes les ferramentes han d'estar en perfecte estat de neteja, conservació i desinfecció.


Qüestionari

Poda d'arbres. Jardineria pública
Poda d'arbustos. Jardineria pública
Apunts de plantació, poda i gestió estructural de l'arbrat urbà. Associació espanyola d'arboricultura. Quaderns d'arboricultura 1 (pdf)






Càlcul de materials del sistema de regatge


Enllestit el regatge gota a gota a les 9 parades en crestall. Fet el disseny i calculat tot allò necessari (qüestionari) ja  és funcional el sistema de regatge de les parades.




Qüestionari
Imatge de Sergio Ruiz

divendres, 1 de març de 2013

Enllestida la col·lecció de llavors

Col·lecció de llavors
S'han classificat les llavors en quatre grups: les llavors que s'emporta el vents, aquelles que es mengen i es dispersen amb excreme.nts, aquelles que s'enganxen als animals i les que s'emmagatzemen com aliment


 La dispersió de llavors - o disseminació - és el moviment o transport de les llavors lluny de la planta mare. Les plantes tenen una mobilitat limitada i per tant depenen d'una varietat d'estratègies de dispersió per al transport dels seus propàguls incloent els vectors, siguen abiòtics o biòtics.

Una mostra de diferents llavors (xtec)

dimarts, 26 de febrer de 2013

Com trasplantem?

En trasplantar mudem la planta del lloc on està habituada a viure a un altre espai, canviem l'hàbitat de la planta i cal que s'hi adapte de nou, per la qual cosa és preferible utilitzar exemplars joves que s'adaptaran millor al canvi que els exemplars majors.
Condicionem el terreny. Partim d'un terreny net, prèviament treballat i del qual hem eliminat pedres i males herbes (d'arrel).
Preparem el nou espai de la planta prèviament amb:

- Una millora del sòl, hi afegim compost per tant d'enriquir la terra.
- El clot o la rasa tindrà una profunditat semblant a la del viver, de manera que part aèria i subterrània resten a la mateixa alçada que han tingut fins ara.
Convindrà, de ser possible, obrir el clot a la tardor, amb anticipació al moment de plantar, perquè la terra que hem deixat a les bores és meteoritzada per la pluja que la millora. Malauradament aquest pas és complicat perquè allò habitual és fer el clot i plantar.
En general l'espai de clot ve a ser d'1m3 per a arbres grans i 0,6m3 per als joves, 0,4m3 per arbustos i enfiladisses (rasa de 0,4m2 per bardisses) i 0,2m3 per vivaces de flor. Hem de deixar entre ells un espai suficient per distingir-ne els exemplars però no tant que semble descobert, cal anar a la recerca de l'equilibri.

És important regar les plantes el dia anterior al trasplantament per tal d'evitar que l'assecament ens dificulte l'extracció i manipulació de la planta.
Hem establert quina especie ocuparà cada indret i en acabar comprovem que l'exemplar triat està sa i farem el trasplantament cossiol per cossiol per evitar que se'ns assequen les arrels:
  • Amb cura (alerta amb no trencar les arrels)
  • Si és possible ens fixarem en l'orientació que té la planta al viver i la respectarem, per tal de fer el canvi menys traumàtic.
  • Cobrim amb terra i regarem en acabar de passar el rasclet per igualar el terreny.
És important el reg sovintejat durant les primeres setmanes per afiançar-les.

Quina és la millor època?
Depèn de l'espècie a trasplantar, però en general qualsevol dia és bo si tenim la planta en cossiol. Ara bé, evitarem dies extrems, com ara molta calor, vent càlid, perill de gelada, vent fred, etc. Hi ha excepcions a aquesta generalitat, és clar: les palmeres prefereixen l'estiu i si l'arbust a trasplantar el tenim sense cossiol, a arrel nua millor a l'hivern.

Totes les espècies hauran de tenir el mateix manteniment?
Hem plantat diverses espècies, autòctones i ornamentals, arbustos i flors de temporada amb la finalitat de comprovar quines precisen de major activitats de manteniment al llarg de les pròximes setmanes.  

dilluns, 25 de febrer de 2013

Ens concedeixen el distintiu de Bona Pràctica 2.0

L'INTEF (Institut Nacional de Tecnologies Educatives i de Formació del Professorat) del Ministeri d'Educació concedeix al nostre bloc el segell de Bones Pràctiques 2.0. Aquest promou entre el professorat l'accés als recursos digitals, la difusió d'experiències i de projectes innovadors, així com la comunicació a través de les xarxes socials.
Enhorabona a tots i a totes!
Distintivo de Buenas PrácTICas 2.0

El Periódico Mediterráneo 12/03/2013

divendres, 22 de febrer de 2013

En col·leccionem?

Comencem amb una endevinalla:  li agrada viatjar, però de forma econòmica i sostenible, per l'aire, per l'aigua, amb animals i hi ha que pot arribar a dormir 3000 anys.


Què és? És senzill, són les llavors i per familiaritzar-nos més amb elles cada alumne elaborarà una xicoteta col·lecció de llavors amb la funció de renovar un jardí.

Què és una llavor? D'acord amb l'IEC, és un germen pluricel·lular, sovint tancat dintre d'un fruit, que, un cop madura i es desenvolupa en condicions adequades, dóna naixença a una planta. Les llavors són estructures composades per l'embrió i els teixits de reserva protegits per una coberta, la testa. En fecundar-se la corol·la i el calze de la flor es panseixen, s'assequen i cauen mentre l'òvul fecundat es transforma en llavor. La dispersió de les llavors permet la germinació d'aquestes ben allunyades de la planta mare.


La nostra enemiga és la humitat, perquè les fa germinar i és per això que el primer pas és deixar-les assecar després de collir-ne els fruits.

  1. Primer crearem una fitxa de recollida, que pot incloure: lloc de recollida, amb coordenades GPS per als més agosarats, número de referència que serà el mateix per a emmagatzemar la llavor, nom de la planta, data de recol·lecció, dibuix del fruit i de la llavor i nom. El que s'inclou o no depèn de les funcions i a la complexitat o formalitat que anem a donar-li a la col·lecció.
  2. Separem la llavor del fruit al laboratori amb tisores, pinces, bisturí, morter....amb molta cura de no fer malbé les llavors
  3. Assecarem les llavors a l'aire. Podem ajudar-nos amb bosses que lleven la humitat
  4. Les separem i etiquetem amb tubs o bosses. Ajuda a conservar-les bosses se silicagel, com les que conserven els aparells elèctrics.
  5. Plantem les llavors en l'època que pertoca.

Material
Pots de recol·lecció o bosses
Fitxa
Llavors de fruits secs i carnosos






Estalviem energia?

Els i les alumnes de 1r de PQPI participen en l'activitat de Gas Natural "L'energia, el medi ambient i tu", amb nocions bàsiques d'estalvi energètic, esgotament de recursos naturals i energies renovables.
Són molts els factors que tenen incidència directa en la temperatura de l'interior d'un recinte. Crea un centre des de diferents opcions constructives per veure com pots estalviar més energia. Comença ací.
Aula d'energia

dimecres, 20 de febrer de 2013

Protagonistes

Jove i menut - El periódico Mediterráneo - Dimarts, 19 de febrer de 2013

dijous, 14 de febrer de 2013

Comencem amb els jardins comestibles?

Amb l'hivern aprofitem per preparar el terreny i enllestir les parades en crestall. Després de visionar diferents videos que ens introdueixen a la dinàmica i als fonaments de les parades passem al disseny de plànols i disposició a 2 de les parcel·les de l'hort del centre.




Les parades en crestall  (Gaspar Caballero) permeten treballar la terra amb uns superfície de terreny mínima,sense productes químics, amb un estalvi d'aigua considerable, sense pesticides i amb el mínim de treball de sembrat. Un sistema que minimitza el manteniment i maximitza la producció d'uns forma respectuosa amb el medi ambient.

Què és un hort ecològic? Quan treballem sense verins químics ni fertilitzants sintètics fem un treball respectuós amb el medi que ens envolta. 

Què són els jardins comestibles? Quan al concepte de jardí  li afegim plantes que ens donen alguna part comestible obtenim aquesta nova idea. 

Parada: rectangle d'1,5 metres d'ample per 3 o 6 ( múltiple de 3) metres de llarg agrupats de 4 en 4 per seguir un cicle de rotació de 4 anys en els conreus. Inclou rajoles o taulells (o semblant) d'aproximadament 42x24 cm on xafar (corredor central de 30 cm) i dos tubs de regatge gota a gota (3/8 cada 20 cm) en forma d'U a banda i banda de les rajoles o bé tub exsudant.

Crestall: Cobriment de compost d'uns 2 cm que es distribueix sobre la parada, no s'ha de remenar ni xafar, que vol imitar la fullaraca que nodreix el bosc i que a poc a poc va aportant nutrients al sòl inferior. Els avantatges són que redueix les pèrdues per lixiviació i el risc que es podresquen les arrels d'allò conreat.

4 tipus de parades per famílies:
  1. Solanàcies (tomates, pebreres, albergínies...)
  2. Umbelíferes i Liliàcies (carlota, api, .../ cebes, porros, alls...)
  3. Llegumionoses i Crucíferes (pèsols, faves, .../ cols, ràvens, naps...)
  4. Compostes, Quenopodiàcies i Cucurbitàcies (enciam, endívia... / remolatxa, espinacs, bledes.../ cogombre, carabassa...)

La rotació permet que no es malversen  nutrients així com evitar les plagues amb depredadors naturals, a la qual cosa  contribueixen les plantes aromàtiques i flors que plantem entre les rajoles del passadís central.

De què serveix encoixinar els passadissos entre parades?
L'encoixinament  (mulching, acolchado) amb palla manté la humitat i la vida microbiana del sòl, així com que ens enfanguem en xafar. Això sí, alerta amb el vent que no és amic de la palla!

Imatge de Sergio Ruiz

dimecres, 13 de febrer de 2013

El llibre de les solucions

Gràcies a la proximitat del centre a la UJI, al llarg del curs hem fet dues visites al jardí dels sentits de la Universitat, com ja hem esmentat en el bloc. Els i les alumnes han desenvolupat diverses activitats d'investigació i treballs de recerca a propòsit de la flora d'aquell jardí. Ara, com aquell qui fa un encreuat i quan el té resolt comprova allò que ha emplenat amb les solucions, els i les alumnes de 1r de PQPI poden revisar allò treballat al llibre que ahir per la vesprada va presentar a la Llotja del Cànem de Castelló el company de l'IES Joan Baptista Porcar, Ricard Pitarch: Guia de la flora ornamental de la Universitat Jaume I. Enhorabona!

dilluns, 11 de febrer de 2013

Com fem esqueixos?

Les plantes aromàtiques ens aporten molts avantatges: resistència als canvis, a plagues, a malalties, flaires variats, verdors tot l'any...Són aquelles amb principis actius formats per essències sovint de caràcter oliós. Tota planta aromàtica és medicinal (fabrica principis actius) però no totes les medicinals són aromàtiques.
Podem reproduir-les per multiplicació vegetativa amb un fragment d'una branca d'uns 15 cm. Necessitem que desenvolupe arrels, per la qual cosa podem col·locar-la en principi  amb arena o vermiculita en safata que evita que es prodresca la tija abans que isca l'arrel)
Triem plantes sanes i ben formades, i d'elles els millors brots del darrer any. Fem un tall net als brots i eliminem la punta si volem evitar el creixement en vertical.
Eliminem ara les fulles inferiors (com a molt fins 2/3 inferiors) i el plantem en el substrat esmentat fins les primeres fulletes que hem deixat sense tallar.
Soterrem un mínim de 2 nusos (gemmes adormides que fàcilment generen noves arrels, són cicatrius a la tija). Podem fer servir hormones d'arrelament (auxines) per assegurar el procés, en cas de ser líquid com l'emprat per nosaltres submergim l'esqueix uns segons abans de plantar (AIB àcid-3-indolbutíric).
Cal regar tots els dies amb polvoritzacions fines per afavorir la hidratació, car l'aigua pujarà per simple difusió i capil·laritat). Podem prevenir els fongs amb decocció de cua de cavall (Equisetum arvense) una volta a la setmana.
En una vintena de dies (si bé depèn de l'època de l'any i del fred)  els esqueixos han arrelat i amb cura els trasplantem a un cossiol amb substrat que porte ja nutrients (sorra, torba i humus)

Material
Esqueixos de plantes aromàtiques
Tisores de podar
Sorra o vermiculita
Safata
Cossiol
Compost
Hormones d'arrelament

Qüestionari

dimarts, 5 de febrer de 2013

PQPI compromés

Els i les alumnes de 1r de PQPI participen en la coordinació del projecte de foment del reciclatge en el centre. Fomenten l'ús dels distints tipus de contenidors i la recollida selectiva dins de cada aula i setmanalment i per torns  realitzen  les tasques necessàries perquè el centre recicle i reutilitze al màxim de les seues possibilitats.
A més a més, a petició pròpia i amb molt de seguiment per l'alumnat i el professorat del centre fan la recollida de taps de plàstic en benefici de Yaiza.

dijous, 31 de gener de 2013

Què treballem després de visitar Leroy Merlin?

Conèixer bé les ferramentes pròpies de la feina a realitzar és un dels objectius de qualsevol professional. Els i les alumnes del PQPI havien treballat les ferramentes des de distintes activitats: fitxes descriptives, dossiers, vídeos, l'ús de les ferramentes que hi havia al centre i comprades enguany. Tanmateix la millor forma de conèixer cada eina  és anar on hi ha per comparar i així vam visitar una de les empreses de Castelló que es va oferir.
Els especialistes en la secció de jardineria els van fer una visita guiada i molt ben explicada amb una informació molt més fàcil d'assimilar comparant in situ distintes ferramentes i maquinària.
Van descobrir múltiples aspectes interessants, com ara:

  • la importància del par motor a l'hora de triar maquinària de jardineria
  • la diversitat de qualitats en ferramentes de mà, com la importància del titani a les ganivetes i de la fibra als mànecs
  • la densitat de les fustes, el composite o el tractament necessari (sulfat de coure)
  • importància de l'ergonomia en la maquinària de jardineria
  • diversitat de materials i estructures en sistemes de regatge
  • fertilitzants i tractaments
  • varietat de gespes, propietats i adequacions a cada espai de treball
  • metodologia per a triar un bon substrat

Gràcies al personal de Leroy Merlin per les atencions rebudes, a Ana per la gestió de la vista i a Carlos i a Ignacio per les explicacions i les respostes a les múltiples preguntes d'un alumnat que va viure les descripcions amb molt d'interès.

Material
Redacció dels aspectes a destacar de la visita en Google drive
Reflexió sobre allò aprés i el que més els ha cridat l'atenció



dimarts, 29 de gener de 2013

Redreçar arbres de 4 metres?


Redreçar és, d'acord amb el diccionari, tornar a posar dret (allò que s’havia corbat, torçat, guerxat, inclinat o ajagut). Redreçar allò que s’havia corbat, torçat, guerxat, inclinat o ajagut, recuperar la seva posició inicial.

I ens diu la wikipèdia que Tipuana tipu (Tipuana o Acàcia de flor groga) és un arbre de la família Fabaceae (Papilionàcia).
És originari del Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai.
És un arbre semicaducifoli (les fulles cauen molt més tard que en altres caducifolis), corpulent, de 10-15 m de altura, resistent i de ràpid creixement.
Les flors són grogues i els fruits en sàmara.
És molt utilitzat com a arbre ornamental.

Quan barregem aquests dos termes "redreçar" i "Tipuana" ens trobem amb la feinada que apareix a les imatges.

dimarts, 22 de gener de 2013

Què és això de l'asprat?


El diccionari defineix l'asprat com l'acte de posar aspres a les plantes o als arbres tendres. L'aspre és un pal o una canya plantat a terra per a sostenir arbres, alguns arbustos i plantes enfiladises. En castellà es coneix amb el nom d'entutorado. Els pals o aspres (tutores) solen ser de fusta tractada de pi, d'acàcia i fins i tot de bambú, en funció de l'espècie a asprar. El tractament amb autoclau serveix perquè suporte i assegura la durabilitat en el temps a la intempèrie, així com el protgeix de fongs, molts insectes i de la humitat.

Els pals impedeixen el fregament del tronc en tant que es troben allunyats d'ell, compensen els efectes del vent, eviten el moviment de terra i allunyen hom que el moga i faça que l'arbre no tinga un creixement vertical. És per això que es recomana que els arbres romanguen entutorats des de la plantació fins que estiguen del tot consolidats. S'han de col·locar a una profunditat de, com a mínim 1,5 parts la profunditat de l'arrel, sense danyar aquesta.
Per enllaçar l'arbre als pals fem servir enllaços elàstics que permeten el moviment de l'arbre mínimament amb el vent i canvis de l'arbre amb la temperatura i la humitat, però també cinta de persiana, car és ampla i no danya el tronc com faria una corda. Fem servir a més a més plàstics amb interior d'aire que envolten el fragment de l'arbre a nugar i minimitzen la pressió de les corretges. Els arbres de poca edat tenen poca escorça i la pressió afecta la seua formació.
Una altra solució és endreçar l'arbre amb vents, per a la col·locació dels quals també calen proteccions perno danyar-lo.
Cal un manteniment de tensió periòdic i cal vigilar-ne l'endreçament en cas de pluja, de molt de reg o de fort vent.

"Com més edat té un arbre més difícil és redreçar-lo" E.C.

Font imatge: paperblog

dijous, 17 de gener de 2013

Què treballem en la visita a un jardí?

Visitem el Jardí dels Sentits de la UJI per a realitzar inventaris bàsics dels elements vegetals que formen part del jardí, així com d'infraestructures, equipament i mobiliari, identintificar les principals espècies de plantes utilitzades, citar els elements de construcció emprats i interpretar croquis de jardineria, situar-se i localitzar en plànol mobiliari i espècies vegetals estudiats.
Aquest jardí  inicia el camí cap al campus universitari.38 bardisses diferents i una cinquantena de  tipus d’arbres que formen el bulevard central de la UJI. El jardí està distribuït en sis zones, cada una amb la seua finalitat:
Acollida: introdueix el vianant al jardí dels cinc sentits. L’arbre Grevillea robusta dóna la benvinguda i es plantava, des del segle XV, davant de llocs dipositaris de l’estudi i el saber. Disposa d'un  espai central amb bardisses baixes.
Olfacte : plantes aromàtiques i medicinals més comunes en quadrícules,  amb petits tarongers xicotets, en-
carregats de contribuir al propòsit de  l’olfacte amb rosers, boix, murta o Pittosporum. Al centre, una línia de tarongers amargs.
Gust :fruiters (magraners, pereres, ametlers, bresquilleres). També s’hi pot troba un quiosc de refrescos i sucs. Una olivera dóna pas a la zona del tacte.
Tacte :el sentit del tacte es potencia amb una mostra de troncs d’arbres per a fer partícips de les diferents textures de les fustes, així com una mostra de pedres de llocs propers a Castelló. Hi ha alzines, nogueres, roures, faigs, i d'altres més xicotets com grèvols, ginebre o margallóEls pins silvestres, que continuen fins la zona següent contenen nius simulats.
Oïda - Populus tremula, pollancres amb un únic punt de contacte entre el pecíol i el limbe de les fulles, de manera que, a la menor brisa, totes les fulles de l’arbre  produeixen so. Els bambús també transformen en soroll el vent.. Tot  es potencien amb el so de l’aigua. A l’aigua més tranquil·la, uns salzes i un xicotet estanc natural, amb la fauna i flora aquàtica típica.
Vista : coníferes de gran envergadura, Cedrus deodara, els Pinus canaeriensis, l’Araucaria excelsa o el Ginkgo biloba. La Grevillea robusta, inicia i posa fi al recorregut.
Una de les activitats consisteix a localitzar en un plànol al protafoli les espècies treballades, cercar fotos, noms populars i elaborar així una fitxa de lesespècies més emprades.
Material
Plànols del jardí
Informació de les espècies vegetals (llibres, Internet)

 





dimecres, 16 de gener de 2013

Jardins inspirats en els anys 60

L'any 2012 es van complir 50 anys de la publicació del primer disc dels Beatles. L'IES Bovalar ha volgut durant el present curs recuperar els anys 60 com un conjunt d'activitats transversals. Des de 1r de PQPI hem participat amb el disseny d'un jardí basat en la iconografia dels anys 60 i del resultat n'hem fet una exposició a la Biblioteca del centre.

Hem treballat l'ús de plànols i croquis en jardineria i la simbologia i la interpretació de llegendes per tal que siguen capaços d'interpretar la informació continguda en un plànol, localitzar sobre el terreny els elements del jardí segons un plànol facilitat i representar sobre el terreny figures geomètriques senzilles.

Material
DIN A3: plànol i llegenda
Colors
Cartolina (opcional)
Accés a catàleg d'espècies emprades en jardineria