dijous, 31 de gener de 2013

Què treballem després de visitar Leroy Merlin?

Conèixer bé les ferramentes pròpies de la feina a realitzar és un dels objectius de qualsevol professional. Els i les alumnes del PQPI havien treballat les ferramentes des de distintes activitats: fitxes descriptives, dossiers, vídeos, l'ús de les ferramentes que hi havia al centre i comprades enguany. Tanmateix la millor forma de conèixer cada eina  és anar on hi ha per comparar i així vam visitar una de les empreses de Castelló que es va oferir.
Els especialistes en la secció de jardineria els van fer una visita guiada i molt ben explicada amb una informació molt més fàcil d'assimilar comparant in situ distintes ferramentes i maquinària.
Van descobrir múltiples aspectes interessants, com ara:

  • la importància del par motor a l'hora de triar maquinària de jardineria
  • la diversitat de qualitats en ferramentes de mà, com la importància del titani a les ganivetes i de la fibra als mànecs
  • la densitat de les fustes, el composite o el tractament necessari (sulfat de coure)
  • importància de l'ergonomia en la maquinària de jardineria
  • diversitat de materials i estructures en sistemes de regatge
  • fertilitzants i tractaments
  • varietat de gespes, propietats i adequacions a cada espai de treball
  • metodologia per a triar un bon substrat

Gràcies al personal de Leroy Merlin per les atencions rebudes, a Ana per la gestió de la vista i a Carlos i a Ignacio per les explicacions i les respostes a les múltiples preguntes d'un alumnat que va viure les descripcions amb molt d'interès.

Material
Redacció dels aspectes a destacar de la visita en Google drive
Reflexió sobre allò aprés i el que més els ha cridat l'atenció



dimarts, 29 de gener de 2013

Redreçar arbres de 4 metres?


Redreçar és, d'acord amb el diccionari, tornar a posar dret (allò que s’havia corbat, torçat, guerxat, inclinat o ajagut). Redreçar allò que s’havia corbat, torçat, guerxat, inclinat o ajagut, recuperar la seva posició inicial.

I ens diu la wikipèdia que Tipuana tipu (Tipuana o Acàcia de flor groga) és un arbre de la família Fabaceae (Papilionàcia).
És originari del Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai.
És un arbre semicaducifoli (les fulles cauen molt més tard que en altres caducifolis), corpulent, de 10-15 m de altura, resistent i de ràpid creixement.
Les flors són grogues i els fruits en sàmara.
És molt utilitzat com a arbre ornamental.

Quan barregem aquests dos termes "redreçar" i "Tipuana" ens trobem amb la feinada que apareix a les imatges.

dimarts, 22 de gener de 2013

Què és això de l'asprat?


El diccionari defineix l'asprat com l'acte de posar aspres a les plantes o als arbres tendres. L'aspre és un pal o una canya plantat a terra per a sostenir arbres, alguns arbustos i plantes enfiladises. En castellà es coneix amb el nom d'entutorado. Els pals o aspres (tutores) solen ser de fusta tractada de pi, d'acàcia i fins i tot de bambú, en funció de l'espècie a asprar. El tractament amb autoclau serveix perquè suporte i assegura la durabilitat en el temps a la intempèrie, així com el protgeix de fongs, molts insectes i de la humitat.

Els pals impedeixen el fregament del tronc en tant que es troben allunyats d'ell, compensen els efectes del vent, eviten el moviment de terra i allunyen hom que el moga i faça que l'arbre no tinga un creixement vertical. És per això que es recomana que els arbres romanguen entutorats des de la plantació fins que estiguen del tot consolidats. S'han de col·locar a una profunditat de, com a mínim 1,5 parts la profunditat de l'arrel, sense danyar aquesta.
Per enllaçar l'arbre als pals fem servir enllaços elàstics que permeten el moviment de l'arbre mínimament amb el vent i canvis de l'arbre amb la temperatura i la humitat, però també cinta de persiana, car és ampla i no danya el tronc com faria una corda. Fem servir a més a més plàstics amb interior d'aire que envolten el fragment de l'arbre a nugar i minimitzen la pressió de les corretges. Els arbres de poca edat tenen poca escorça i la pressió afecta la seua formació.
Una altra solució és endreçar l'arbre amb vents, per a la col·locació dels quals també calen proteccions perno danyar-lo.
Cal un manteniment de tensió periòdic i cal vigilar-ne l'endreçament en cas de pluja, de molt de reg o de fort vent.

"Com més edat té un arbre més difícil és redreçar-lo" E.C.

Font imatge: paperblog

dijous, 17 de gener de 2013

Què treballem en la visita a un jardí?

Visitem el Jardí dels Sentits de la UJI per a realitzar inventaris bàsics dels elements vegetals que formen part del jardí, així com d'infraestructures, equipament i mobiliari, identintificar les principals espècies de plantes utilitzades, citar els elements de construcció emprats i interpretar croquis de jardineria, situar-se i localitzar en plànol mobiliari i espècies vegetals estudiats.
Aquest jardí  inicia el camí cap al campus universitari.38 bardisses diferents i una cinquantena de  tipus d’arbres que formen el bulevard central de la UJI. El jardí està distribuït en sis zones, cada una amb la seua finalitat:
Acollida: introdueix el vianant al jardí dels cinc sentits. L’arbre Grevillea robusta dóna la benvinguda i es plantava, des del segle XV, davant de llocs dipositaris de l’estudi i el saber. Disposa d'un  espai central amb bardisses baixes.
Olfacte : plantes aromàtiques i medicinals més comunes en quadrícules,  amb petits tarongers xicotets, en-
carregats de contribuir al propòsit de  l’olfacte amb rosers, boix, murta o Pittosporum. Al centre, una línia de tarongers amargs.
Gust :fruiters (magraners, pereres, ametlers, bresquilleres). També s’hi pot troba un quiosc de refrescos i sucs. Una olivera dóna pas a la zona del tacte.
Tacte :el sentit del tacte es potencia amb una mostra de troncs d’arbres per a fer partícips de les diferents textures de les fustes, així com una mostra de pedres de llocs propers a Castelló. Hi ha alzines, nogueres, roures, faigs, i d'altres més xicotets com grèvols, ginebre o margallóEls pins silvestres, que continuen fins la zona següent contenen nius simulats.
Oïda - Populus tremula, pollancres amb un únic punt de contacte entre el pecíol i el limbe de les fulles, de manera que, a la menor brisa, totes les fulles de l’arbre  produeixen so. Els bambús també transformen en soroll el vent.. Tot  es potencien amb el so de l’aigua. A l’aigua més tranquil·la, uns salzes i un xicotet estanc natural, amb la fauna i flora aquàtica típica.
Vista : coníferes de gran envergadura, Cedrus deodara, els Pinus canaeriensis, l’Araucaria excelsa o el Ginkgo biloba. La Grevillea robusta, inicia i posa fi al recorregut.
Una de les activitats consisteix a localitzar en un plànol al protafoli les espècies treballades, cercar fotos, noms populars i elaborar així una fitxa de lesespècies més emprades.
Material
Plànols del jardí
Informació de les espècies vegetals (llibres, Internet)

 





dimecres, 16 de gener de 2013

Jardins inspirats en els anys 60

L'any 2012 es van complir 50 anys de la publicació del primer disc dels Beatles. L'IES Bovalar ha volgut durant el present curs recuperar els anys 60 com un conjunt d'activitats transversals. Des de 1r de PQPI hem participat amb el disseny d'un jardí basat en la iconografia dels anys 60 i del resultat n'hem fet una exposició a la Biblioteca del centre.

Hem treballat l'ús de plànols i croquis en jardineria i la simbologia i la interpretació de llegendes per tal que siguen capaços d'interpretar la informació continguda en un plànol, localitzar sobre el terreny els elements del jardí segons un plànol facilitat i representar sobre el terreny figures geomètriques senzilles.

Material
DIN A3: plànol i llegenda
Colors
Cartolina (opcional)
Accés a catàleg d'espècies emprades en jardineria